(Alejandra Pizarnik, La extracción de la piedra de la locura, 1968)
3.2.10
Continuidad
No nombrar las cosas por sus nombres. Las cosas tienen bordes dentados, vegetación lujuriosa. Pero quién habla en la habitación llena de ojos. Quién dentellea con una boca de papel. Nombres que vienen, sombras con máscaras. Cúrame del vacío --dije. (La luz se amaba en mi oscuridad. Supe que ya no había cuando me encontré diciendo: soy yo.) Cúrame --dije.
29.1.10
Debut de una piedra
La belleza es un ángel amoral, cuenta con el mal para que la salve del ordinario.
En duelo constante con el pesado telón, el espectáculo va a comenzar...
Empiezo desdibujándome.
Con el dedo fundo mi contorno e invento el viaje de mi desaparición.
Pasen señores!!
Lo nunca visto!!
La piedra que se cree mariposa!!
·
·
·
·
La Verdad es un tio con la cara cosida hacia dentro, tiene un aliento putrefacto y vive a dos centímetros de mi cara.
Verdad.
En duelo constante con el pesado telón, el espectáculo va a comenzar...
Empiezo desdibujándome.
Con el dedo fundo mi contorno e invento el viaje de mi desaparición.
Pasen señores!!
Lo nunca visto!!
La piedra que se cree mariposa!!
·
·
·
·
La Verdad es un tio con la cara cosida hacia dentro, tiene un aliento putrefacto y vive a dos centímetros de mi cara.
Verdad.
26.1.10
19.1.10
13.1.10
Se acerca, me olisquea, me roza...
No me teme
Rujo, araño, empujo...
No me teme
Una a una,
le acerco mis extremidades
para que me devore.
Por fin, la fiera.
No me teme
Rujo, araño, empujo...
No me teme
Una a una,
le acerco mis extremidades
para que me devore.
Por fin, la fiera.
7.1.10
10.12.09
18.11.09
16.11.09
Poetry in motion
6.11.09
30.10.09
Latencia
Asuntos del alma,
recetas del cuerpo.
Grandes bolas de pelo.
He creado un nuevo monstruo!
(Uno mas, acumulando polvo)
recetas del cuerpo.
Grandes bolas de pelo.
He creado un nuevo monstruo!
(Uno mas, acumulando polvo)
24.10.09
21.9.09
Fiesta
he desplegado mi orfandad
sobre la mesa, como un mapa.
Dibujé el itinerario
hacia mi lugar al viento.
Los que llegan no me encuentran.
Los que espero no existen.
Y he bebido licores furiosos
para transmutar los rostros
en un ángel, en vasos vacíos.
A. Pizarnik
sobre la mesa, como un mapa.
Dibujé el itinerario
hacia mi lugar al viento.
Los que llegan no me encuentran.
Los que espero no existen.
Y he bebido licores furiosos
para transmutar los rostros
en un ángel, en vasos vacíos.
A. Pizarnik
8.9.09
1.9.09
26.8.09
24.8.09
30.7.09
17.7.09
La Cantarella s'embruta les mans
He salido con el abrazo de tu sombra pero sin que me importe. Para mi eso es como si no estuviera.
Escupo pasos y recuerdo nuestro primer encuentro, miradas y sexo.
Las primeras palabras fueron caricias, después embestidas y mas tarde, solo palabras.
Hoy te buscaré en cualquiera, como el cualquiera que fuiste entonces.
(...)
Vuelvo a estar contigo en un portal del barrio viejo. Es sucio, huele mal y me clavo el manillar de un cochecito en en el culo, es perfecto.
"Te conozco" le suelto a Cualquiera mientras siento sus arañazos bajo mi falda.
No es que no me oiga, es que no me escucha... Definitivamente eres tu.
Acechas mis bragas y las apartas, no vas a quitármelas, sólo forzarás la entrada. Oigo como resquebrajas el algodón y siento su color: negro.
"Me alegro de verte... No pensaba volver a encontrarte", te susurro. Esta vez Cualquiera me oye, se detiene y me mira para asegurarse.
"Maldita puta loca..." se dice a sí mismo sin importarle que yo lo oiga. Y sigue sirviéndose.
11.7.09
7.7.09
(sense títol)
El final nace en la palabra.
Para ti, que las acunas consentidas, acomodadas.
Para ti, que tomas demasiadas precauciones.
Tu, que matarías al gato para tener problemas de rata
Tu, que tienes los pies hundidos en un mar de peces muertos,
intentarás sonreir y perecerás en el intento.
Para ti, que las acunas consentidas, acomodadas.
Para ti, que tomas demasiadas precauciones.
Tu, que matarías al gato para tener problemas de rata
Tu, que tienes los pies hundidos en un mar de peces muertos,
intentarás sonreir y perecerás en el intento.
2.7.09
16.6.09
Alternativa
http://exgae.net/
Recursos i coses més que interessants, molt recomanable!
(no us perdeu el GIF que adjunto dins la pàgina, fa una associació d'idees genial)
27.5.09
"Alguien tiene que hacerlo, ¿no lo veis?... Alguien tiene que salvar el mundo..."
Watchmen. Alan Moore-Dave Gibbons.
*Extret del blog d'en toni www.toniferron.com
13.5.09
Catàleg per l'empresa Maris Polymers
11.5.09
Alejandra Pizarnik
CANTO
el tiempo tiene miedo
el miedo tiene tiempo
el miedo
pasea por mi sangre
arranca mis mejores frutos
devasta mi lastimosa muralla
destrucción de destrucciones
sólo destrucción
y miedo
mucho miedo
miedo.
LA ÚLTIMA INOCENCIA
Partir
en cuerpo y alma
partir.
Partir
deshacerse de las miradas
piedras opresoras
que duermen en la garganta.
He de partir
no más inercia bajo el sol
no más sangre anonadada
no más fila para morir.
He de partir
Pero arremete ¡viajera!
5.3.09
5.2.09
20.1.09
24.10.08
25.8.08
3.7.08
Me hablas de un parque lunático, de cenizas con la boca abierta y flores eléctricas.
Piénsalo: tendremos que montar en carnes crudas, vivas quizás, descompuestas... reirnos tal vez.
Déjalo y vuelve a mis brazos.
Prometo ensuciarte, engañarte y agonizar frente a ti.
Déjalo y ciera los ojos.
Prometo tirar de tu mano, tengo algunos amigos al otro lado del espejo, encontraremos alguien para ti.
Te debo y me debes.
He visto como escondías molinos de viento luminosos bajo los párpados, apaga ya las luces, preferirás andar a ciegas...
16.6.08
Nou descobriment musical a l'annades!!
Poso el link al youtube perquè és un luxe escoltar aquests nois i mirar amb els ulls de la mestressa Sigismondi.
Un punt, vaig tenir un gran flashback amb la veu del cantant...
Si entreu a la seva web també val molt la pena, pel disseny que emula el llenguatge MS2 en estètic i funcions, i perquè us podeu baixar l'últim disc complet però pagant, si no voleu pagar haureu d'anar amb ase o fer tractes amb el Déu de la guerra ;)
The Raconteurs
Poso el link al youtube perquè és un luxe escoltar aquests nois i mirar amb els ulls de la mestressa Sigismondi.
Un punt, vaig tenir un gran flashback amb la veu del cantant...
Si entreu a la seva web també val molt la pena, pel disseny que emula el llenguatge MS2 en estètic i funcions, i perquè us podeu baixar l'últim disc complet però pagant, si no voleu pagar haureu d'anar amb ase o fer tractes amb el Déu de la guerra ;)
The Raconteurs
13.6.08
Sense títol (?) Edu Morató Vila
una barca dins del meu cap,
navega pels cantons de l'angoixa.
ha perdut el romb,
es disfressa d'alegria.
on són els mars
per navegar en aquesta vida?
en trobu un
i porta tempesta...
quins cullons!
per qui demanes?
on són els mars
per navegar en aquesta vida?
navega pels cantons de l'angoixa.
ha perdut el romb,
es disfressa d'alegria.
on són els mars
per navegar en aquesta vida?
en trobu un
i porta tempesta...
quins cullons!
per qui demanes?
on són els mars
per navegar en aquesta vida?
12.6.08
7.6.08
5.6.08
Blog interessant! (Spica)
Román sueña que entra en su cabeza. En su cerebro.Descubre, con asombro, que su mente es vasta e infinita, y que el limitado es él.
Hay una pared de ladrillos bastante vieja y gastada que conforma un laberinto dentro de una zona ínfima de su cabeza. El muro es tal cual como el que construiría él en un mundo real.
Dentro de su cerebro, dentro del laberinto, Román recorre con calma todo el entramado de pasillos y muros elevados. Va con la mano rozando la pared de su derecha para no perderse.
Por momentos se frustra de estar tan encerrado, y más aun cuando puede ver luces estroboscópicas que proceden por encima de la tapia neuronal.
Pero se calma y piensa en Ícaro.No funciona.Se calma más aun y piensa en una grúa con bola gigante de derribar paredes.No funciona.Se calma todavía más y piensa en una mano de niño que con un lápiz le muestra la salida del laberinto.No funciona.Se calma en el límite de lo posible y PLIS-PLAS... Román no piensa.
Román no piensa, y luego existe.
Y al no pensar, Román escapa del laberinto convertido en un resorte, una idea que viene de la cabeza de otro. Y escapa convertido en una pluma, que sopla de la cabeza de otro. Y escapa como un torbellino de arena, en una idea que viene de la mollera de otro.
Y escapa.
*
3.6.08
19.5.08
9.5.08
8.5.08
6.5.08
Mentre els núvols aguantin anirem a cavall
Fa una estoneta que torno a ser a la xarxa i tinc moltes ganes d'embrutar-la, atacar-la i timar-la!
Fa poc algú em va dir que la gent (això vol dir més d'una persona) diu que visc en un núvol i que ja no tinc edat...
(estic pensant)
m'agrada que algú em miri i pensi en núvols i joventut, o sigui que de moment seguiré igual o fins i tot puc intentar "empitjorar"...
Fa poc algú em va dir que la gent (això vol dir més d'una persona) diu que visc en un núvol i que ja no tinc edat...
(estic pensant)
m'agrada que algú em miri i pensi en núvols i joventut, o sigui que de moment seguiré igual o fins i tot puc intentar "empitjorar"...
2.4.08
11.3.08
24.2.08
21.2.08
Extracte de "El árbol de Diana" Alejandra Pizarnik
una mirada desde la alcantarilla
puede ser una visión del mundo
la rebelión consiste en mirar una rosa
hasta pulverizarse los ojos
Zona de plagas donde la dormida come lentamente
su corazón de medianoche.
alguna vez
alguna vez tal vez
me iré sin quedarme
me iré como quien se va
puede ser una visión del mundo
la rebelión consiste en mirar una rosa
hasta pulverizarse los ojos
Zona de plagas donde la dormida come lentamente
su corazón de medianoche.
alguna vez
alguna vez tal vez
me iré sin quedarme
me iré como quien se va
13.2.08
ARCO 2008
Demà marxem cap a Madrid !
Ens esperen 9 horetes d'autocar però només em preocupen les de tornada, amb la bateria esgotada i ganes de casa, de llit, de coixí i de son.
De moment només penso en no deixar-me cap cançó important, què faria sense: Wicked Love, Missing (Everything but the girl), All along the watch tower, Whole lotta love, Riders on the storm, Tourniquet, Nobody's wife... totes elles porten l'espurna adequada.
Un cop allà:
En Sito ha preparat un dossier amb totes les exposicions que no ens podem perdre.
La Lau haurà quedat amb la Maria, una amiga d'infància madrilenya d'adopció.
L'Eudald vol anar a un local que, sense saber-ho, resulta que està al mateix barri on està l'hostal (Chueca!!)
I jo, que trobaré segur el que busco només acompanyar-los a tot arreu!
Per variar tornaré amb el cap inflat de colors, formes i estímuls i, com cada any, l'annades s'en ressentirà força.
Aquest cop més que un viatge és una fugida, ja ho deia aquella cançó: sólo viaja quién regresa y se va quien yo olvido...
Ens esperen 9 horetes d'autocar però només em preocupen les de tornada, amb la bateria esgotada i ganes de casa, de llit, de coixí i de son.
De moment només penso en no deixar-me cap cançó important, què faria sense: Wicked Love, Missing (Everything but the girl), All along the watch tower, Whole lotta love, Riders on the storm, Tourniquet, Nobody's wife... totes elles porten l'espurna adequada.
Un cop allà:
En Sito ha preparat un dossier amb totes les exposicions que no ens podem perdre.
La Lau haurà quedat amb la Maria, una amiga d'infància madrilenya d'adopció.
L'Eudald vol anar a un local que, sense saber-ho, resulta que està al mateix barri on està l'hostal (Chueca!!)
I jo, que trobaré segur el que busco només acompanyar-los a tot arreu!
Per variar tornaré amb el cap inflat de colors, formes i estímuls i, com cada any, l'annades s'en ressentirà força.
Aquest cop més que un viatge és una fugida, ja ho deia aquella cançó: sólo viaja quién regresa y se va quien yo olvido...
12.2.08
10.2.08
Hi ha un encant pervers en mirar com s'acosta una tempesta...
La por més primitiva es dóna la mà amb el nen que xiscla excitat que vol un altre llamp, i la natura fa l'amor amb la foscor davant de tots, a sobre de tots.
Que bell és ser tant petit...
La por més primitiva es dóna la mà amb el nen que xiscla excitat que vol un altre llamp, i la natura fa l'amor amb la foscor davant de tots, a sobre de tots.
Que bell és ser tant petit...
6.2.08
4.2.08
AQUí VIVIMOS
Aquí vivimos con una mano en la garganta. Que nada es posible ya lo sabían los que inventaban lluvias y tejían palabras en el tormento de la ausencia.
Por eso en sus plegarias había un sonido de manos enamoradas de la niebla.
Alejandra Pizarnik
Por eso en sus plegarias había un sonido de manos enamoradas de la niebla.
Alejandra Pizarnik
1.2.08
Me'n descuidava...
L'Eudald ha penjat el vídeo que acompanya la seva exposició (Mahstyl) al youtube!!
No us el perdeu ..
(que tremoli Madrid!!)
Mahstyl. Deshumanització Electrònica.
Ah, i jo he penjat els trocets que tinc del concert de divendres passat a l'Espacio Movistar... Dura 10 minutassos o sigui que esteu avisats!!
Vídeo Juliette&TheLicks
L'Eudald ha penjat el vídeo que acompanya la seva exposició (Mahstyl) al youtube!!
No us el perdeu ..
(que tremoli Madrid!!)
Mahstyl. Deshumanització Electrònica.
Ah, i jo he penjat els trocets que tinc del concert de divendres passat a l'Espacio Movistar... Dura 10 minutassos o sigui que esteu avisats!!
Vídeo Juliette&TheLicks
20.1.08
19.1.08
31.12.07
El millor record
L'Edu ens va fer aquest regal a l'últim sopar oficial del que havia estat la nostra classe. És un recull de moments, persones i expressions, un poupourri de sentiments.
Gràcies des del fons del cor, ets el rei!!
20.12.07
19.12.07
16.12.07
FEMINITAT
Diccionario de la lengua española © 2005 Espasa-Calpe S.A., Madrid:
mujer
1. f. Persona del sexo femenino.
2. La que ha llegado a la edad de la pubertad.
3. La casada,con relación al marido.
4. mujer de la vida,de mala vida,de mal vivir,de vida airada,de vida alegre Prostituta.
5. mujer fatal Mujer que ejerce una gran atracción sexual y que acarrea un final desgraciado para ella o para aquellos a los que atrae.
6. mujer objeto La que se considera únicamente un objeto productor de placer.
7. mujer pública La que realiza una actividad pública o desempeña un cargo público.
8. Prostituta. (si apareix aquesta respectable professió... perquè no hi llisten la resta: carnissera, secretària, asessina a sou, militar, plítica, dependenta...)
9. ser mujer loc. Tener o haber tenido la primera menstruación.
*He tornat a tenir complexe d'ordinador i he hagut de comprovar que encara se fer servir el "corta y pega" natural. Puc anar a dormir tanquila, si marxa la llum no hauré d'agafar la baixa!
mujer
1. f. Persona del sexo femenino.
2. La que ha llegado a la edad de la pubertad.
3. La casada,con relación al marido.
4. mujer de la vida,de mala vida,de mal vivir,de vida airada,de vida alegre Prostituta.
5. mujer fatal Mujer que ejerce una gran atracción sexual y que acarrea un final desgraciado para ella o para aquellos a los que atrae.
6. mujer objeto La que se considera únicamente un objeto productor de placer.
7. mujer pública La que realiza una actividad pública o desempeña un cargo público.
8. Prostituta. (si apareix aquesta respectable professió... perquè no hi llisten la resta: carnissera, secretària, asessina a sou, militar, plítica, dependenta...)
9. ser mujer loc. Tener o haber tenido la primera menstruación.
*He tornat a tenir complexe d'ordinador i he hagut de comprovar que encara se fer servir el "corta y pega" natural. Puc anar a dormir tanquila, si marxa la llum no hauré d'agafar la baixa!
12.12.07
Auto-conversa
De sobte una perla dins la butxaca d'uns pantalons.
Ja no son de la meva talla, estan vells, gastats i lletjos.
Son meus?
Crec que ja no.
Aleshores, em puc quedar la perla?
Me la quedo o la torno, me la quedo o la torno...
Les opcions me les invento, no son!
No me l'hauria d'haver quedat.
Tots els pantalons em van grossos, les sabates caminen soles,
l'habitació s'ha fet petita, el carrer també petit,
la casa, la gent, la música... tot petit.
Ja no puc sostindre la perla amb una mà, me l'hauria d'empassar:
Em rebentarà o es fondrà?
Em rebentarà.
Me l'empasso.
Ja no son de la meva talla, estan vells, gastats i lletjos.
Son meus?
Crec que ja no.
Aleshores, em puc quedar la perla?
Me la quedo o la torno, me la quedo o la torno...
Les opcions me les invento, no son!
No me l'hauria d'haver quedat.
Tots els pantalons em van grossos, les sabates caminen soles,
l'habitació s'ha fet petita, el carrer també petit,
la casa, la gent, la música... tot petit.
Ja no puc sostindre la perla amb una mà, me l'hauria d'empassar:
Em rebentarà o es fondrà?
Em rebentarà.
Me l'empasso.
11.12.07
MAHSTYL Deshumanització Electrònica
La música va ser la primera de donar-nos la benvinguda a l'espai Can Carner de Moià, uns altaveus cantaven als quatre vents el primer dia de Mahstyl.
L'Eudald, era a la porta amb un somriure d'orella a orella, ens rebia amb un petó i una abraçada i ens regalava una bosseta amb una càpsula d'humanitat, crec que de la seva pròpia...
Dins l'exposició la gent s'apilotonava davant les fotografies durant minuts, llegien els textos que les acompanyaven, tocaven amb els dits bruts de curiositat i observaven embadalits el vídeo que es projectava a la paret... ens va costar una bona estona poguer veure-ho tot amb l'atenció que mereixia.
Va ser un gran èxit, preludi dels molts que han de venir, és excitant saber que algú ha trobat les paraules exactes a través d'un treball dur i conscient.
Els treballs de l'Eudald tenen vida pròpia i ens parlen d'un mon especial i potent, el seu.
Felicitats sinceres i amenaça: si et detens aquí m'ocuparé personalment d'estirar-te les orelles fins arrencar-te-les!!
L'Eudald, era a la porta amb un somriure d'orella a orella, ens rebia amb un petó i una abraçada i ens regalava una bosseta amb una càpsula d'humanitat, crec que de la seva pròpia...
Dins l'exposició la gent s'apilotonava davant les fotografies durant minuts, llegien els textos que les acompanyaven, tocaven amb els dits bruts de curiositat i observaven embadalits el vídeo que es projectava a la paret... ens va costar una bona estona poguer veure-ho tot amb l'atenció que mereixia.
Va ser un gran èxit, preludi dels molts que han de venir, és excitant saber que algú ha trobat les paraules exactes a través d'un treball dur i conscient.
Els treballs de l'Eudald tenen vida pròpia i ens parlen d'un mon especial i potent, el seu.
Felicitats sinceres i amenaça: si et detens aquí m'ocuparé personalment d'estirar-te les orelles fins arrencar-te-les!!
30.11.07
29.11.07
Exposició a Moià
L'annades recomana apassionadament l'exposicó que tindrà lloc a Moià (Can Carner) del 5 al 16 de desembre. L'artista en qüestió és un amic, l'Eudald Pla, que ha fet un treball fotogràfic impactant i original, no deixarà indiferent a ningú, garantitzat!!
Cliqueu la imatge per engrandir-la!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
