Auto-conversa

De sobte una perla dins la butxaca d'uns pantalons.
Ja no son de la meva talla, estan vells, gastats i lletjos.
Son meus?
Crec que ja no.
Aleshores, em puc quedar la perla?
Me la quedo o la torno, me la quedo o la torno...
Les opcions me les invento, no son!
No me l'hauria d'haver quedat.
Tots els pantalons em van grossos, les sabates caminen soles,
l'habitació s'ha fet petita, el carrer també petit,
la casa, la gent, la música... tot petit.
Ja no puc sostindre la perla amb una mà, me l'hauria d'empassar:
Em rebentarà o es fondrà?
Em rebentarà.
Me l'empasso.